NOTA DE PREMSA || 20/07/10
 
EL SENADOR NUET INSTA MORATINOS A DEMANAR EXPLICACIONS AL MARROC PER L’AGRESSIÓ POLICIAL QUE VAN PATIR AHIR UN GRUP DE SAHRAUÍS I COOPERANTS ESPANYOLS A L’AAIUN
Els activistes tornaven de visitar els camps de refugiats de Tinduf quan van ser sorpresos per la càrrega de la policia marroquina
El senador d’EUiA adscrit al grup de l’Entesa Catalana de Progrés, Joan Josep Nuet, ha adreçat una carta al ministre d’Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, en què l’insta a demanar explicacions a l’ambaixador del Marroc a Espanya per la brutal càrrega policial que van patir un grup d’activistes sahrauís i cooperants espanyols ahir a l’Aaiun, quan tornaven de visitar els camps de refugiats de Tinduf. Segons han explicat al senador membres del moviment solidari amb la causa del poble sahrauí, unes 300 persones reunides per rebre els activistes van ser atacades per la policia marroquina. El resultat va ser de 30 ferits, entre ells 2 espanyols.

¿Por qué está quedándose la UE a la cola del crecimiento mundial?

http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2010/07/14/por-qua-esta-quedandose-la-ue-a-la-cola-del-crecimiento-mundial

Qué debería hacerse para salir de la crisis y qué no se hace

http://www.nuevatribuna.es/noticia.asp?ref=37441

FET NACIONAL; EL CATALANISME POPULAR PER L’AUTODETERMINACIÓ I EL DRET A DECIDIR

 

La Nació és fruit de la voluntat col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes que la conformen. L’element central que subjecta la Nació per una visió progressista son els ciutadans, és una comunitat de ciutadans vertebrats com a formació socioeconòmica específica, un col·lectiu estable de ciutadans que té una identitat, i que apareix al mateix temps que apareixen les classes en lluita en el període modern

 

Al llarg de la història de Catalunya, a causa de l’existència de classes, s’han desenvolupat diversos catalanismes, de conservadors i de progressistes, de dretes i d’esquerres, una important tradició del moviment obrer català pertany al catalanisme d’esquerres i popular.

 

Ens sentim part del catalanisme popular, que  expressa una dinàmica i una voluntat de construcció nacional basada en una caracterització que passa per desenvolupar la democràcia política, econòmica, social i cultural articulant la societat civil alternativa.

 

Per a nosaltres els drets nacionals no tan sols són els drets que tenen a veure amb les relacions entre les nacions sinó aquells que es desprenen dels drets socials i cívics siguin individuals o col·lectius.

 

Els comunistes hem d’entroncar el projecte estratègic del Front d’Esquerres amb el catalanisme popular i no deixar de cap manera a la burgesia que hegemonitzi aquest fet amb la seva perspectiva conservadora de nacionalisme identitari, etnicista o territorialista.

 

Precisament si a Catalunya el Fet Nacional va ser capaç de resistir el període de la Dictadura Franquista va ser pel fet de que la classe treballadora va saber assumir al costat i en estreta comunió de la lluita social i democràtica contra el feixisme, la lluita pels drets nacionals del nostre poble.

 

En aquest moment d’intent de divisió dels treballadors segueix tenint una importància cabdal la frase del PSUC “és català el qui viu i treballa a Catalunya” com a element d’unitat de la classe treballadora i on la creació de CCOO com a “sindicat de Classe i Nacional” va ser una fita determinant.

 

Si plantegem i defensem l’hegemonia de la classe treballadora, aquesta no podrà aconseguir-la sense la incorporació plena del catalanisme popular per desenvolupar un projecte atractiu pel conjunt del poble de Catalunya, projecte que de forma medul·lar per nosaltres es ocupat per les preocupacions socials i econòmiques.

 

La classe treballadora s’unifica i reforça com a classe al mateix temps que desenvolupa la construcció nacional sota un paraigües popular, democràtic i participatiu. Aquesta construcció pot donar a la nació una caracterització antiimperialista, no centralista, solidaria e internacionalista i amb plena capacitat de relació entre iguals amb d’altres pobles d’Espanya, d’Europa i del Món.

 

La nostra visió de participació, o no, en un Estat propi o compartit està en funció de la voluntat i dels interessos d’aquesta majoria ciutadana que podem expressar com a poble on al centre hi participa la classe treballadora, que ha d’expressar a mig i llarg terme un projecte emancipatori que va molt més lluny dels estats (siguin el fiancés, l’espanyol o el català).

 

Si nosaltres volem desenvolupar l’autogovern de la nació catalana es per dos motius, el primer perquè en tenim dret democràtic a fer-ho, encara que podríem decidir no fer-ho, i el segon es perquè objectivament la classe treballadora i amb ella el poble de Catalunya han caracteritzat l’opressió històrica que ha desenvolupat l’oligarquia terratinent i centralista espanyola, que s’ha anat convertint avui en una oligarquia financera aliada amb expressions del tardo i neo franquisme, que tenen un projecte conservador i centralista que ha fet i fa encara molts pactes històrics amb part de la burgesia catalana.

 

Per tant el desenvolupament de marcs d’autogovern es una forma d’afrontar la lluita de classes a l’Estat Espanyol  ja que nosaltres defensem aquest autogovern sota uns paràmetres d’aprofundiment de la democràcia política i social i objectivament la lluita dels pobles d’Espanya que aspiren a més autogovern es aliada de les lluites socials i econòmiques de la classe treballadora espanyola i del conjunt dels pobles d’Espanya.

 

Espanya s’ha de comportar com un Estat de nacions i regions, com un Estat Federal, laic i república, plurinacional, pluricultural i plurilingüe

 

Una segona transició es necessària i si les forces de l’oligarquia financera tardo i post franquista ho impedeixen amb una lectura restringida de la Constitució de 1978, vol dir que queda trencat el pacte constitucional i s’obre a mig i llarg plaç una nova reflexió constituent.

 

Per aquesta reflexió i d’altres que afecten al funcionament democràtic cal agrupar al màxim de formes democràtiques per aïllar els grups antidemocràtics que operen desde diferents àmbits del poder, grups que en esferes econòmiques, socials, democràtiques i culturals aposten per una veritable involució que ens porti a escenaris en aquets àmbits anteriors a 1978. Les solucions neoliberals per sortir de la crisi no en son en absolut una excepció i entren en els mateixos conceptes de retallades.

 

La sentència

 

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut de Catalunya és eminentment política, ja que la Constitució del 78 té marge per admetre el text sense retallar-lo gens ni mica.

Aquesta posició ideològica que presenta l’ha cercat el PP per saltar-se la majoria al Congrés, al Senat, al Parlament de Catalunya i també el referèndum del poble de Catalunya. És una posició centralista, conservadora i profundament antidemocràtica.

El TC no té legitimitat democràtica ja que s’han saltat tots els requisits per la seva renovació, però sobretot perquè la seva composició obeeix a una tendència viciada pel bipartidisme, que es reparteix entre PP i PSOE el nomenament dels magistrats, i per una realitat en què només els poders centrals de l’Estat hi estan representats, no pas els poders locals ni els autonòmics.

Aquesta sentència s’inscriu en una onada conservadora i antidemocràtica enmig de la lluita per la sortida de la crisi del capitalisme financer, en què es vol ajustar l’estat del benestar, el model d’Estat i la representativitat de l’esquerra alternativa i el sindicalisme de classe.

El Congrés i el Senat tancaran els propers dies la no modificació de la Llei Electoral, el reforçament dels mecanismes repressius de la llibertat política de la Llei de Partits (procés de pau a Euskadi) i mantindran el Pacte per la Justícia de PP i PSOE, que és el que ha conformat la composició de repartiment del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial (autor dels casos Garzón, Gürtel i Memòria Històrica).

A Espanya hi ha un pacte entre la facció d’estat de l’oligarquia financera (causant i gestora de la sortida a la crisi per la dreta) i els grups del tardo o post franquisme, que s’articulen i coordinen (en alguns moments són el mateix) per desenvolupar la seva ofensiva antidemocràtica, imposant les polítiques antisocials neoliberals i les visions centralistes i autoritàries.

Cal reforçar i fer créixer l’espai federalista al conjunt de l’Estat doncs és un punt de trobada dels sectors progressistes que necessitem sumar per aturar la dreta i reforçar una sortida social, federal i democràtica per l’esquerra.

La mobilització per les llibertats nacionals i socials, les manifestacions i la vaga general són una oportunitat per oposar-s’hi i lluitar, contra les retallades socials i contra les retallades nacionals.

 

 

 

Joan Josep Nuet i Pujals

Senador d’EUiA

Secretari General del PCC

Tots i totes a la manifestació, defensem TOT l’Estatut, defensem els drets socials i nacionals de Catalunya: Som una Nació, Nosaltres decidim

Convocatoria de la Coalició ICV-EUiA i del PCC

El PCC rebutja i no accepta La sentencia no democràtica del TC.

Per la no renovació del Tribunal,

per la seva composició bipartidista que ha pactat políticament la sentencia

i per ser un Tribunal que dona l’esquena als poders regionals, nacionals i locals que formen part de l’Estat Espanyol

El PCC crida al poble de Catalunya a manifestar-se massivament el 10 de juliol sota el lema de “Som una Nació, Nosaltres decidim” i diem que els drets socials i nacionals són indivisibles i les retallades responen a la mateixa lògica no democràtica que s’ha de combatre amb la Manifestació el 10-Juliol i la Vaga General el 29-Setembre

El dissabte hi ha la mani per defensar l’Estatut i el Dret a Decidir, però no oblideu que el poble saharaui també vol decidir, no falteu a la manifestació del diumenge

Festa Avant 2010

 Bona tarda i bona Festa amigues i amics

 

“tots van tenir un sobresalt quan el registrador va dir en un to fort i sec, Senyor José. L’interpel·lat va aixecar-se de seguida, Què deu voler, ja no creia que el motiu d’aquella crida sobtada fos la barba sense afaitar, segur que l’esperava alguna cosa molt més greu que una simple reprensió, era això el que la severa expressió del director presagiava, era això el que una angoixa terrible li va començar a anunciar a crits a dintre del cap quan va veure que avançava cap a ell, que es parava davant seu, el senyor José amb prou feines pot respirar, espera la seva primera paraula igual que el condemnat a mort espera la caiguda de la ganiveta, l’estrebada de la corda o la descàrrega del piquet d’afusellament, aleshores el director li va dir, Aquesta barba.

 

José Saramago

Tots els noms

 

Ens ha deixat un mestre, un comunista universal, també ens han deixat homes i dones lluitadors del PCC, recordem-los amb un minut de silenci.

 

Els que han originat la crisi que estem patint ens volen com el José que descriu Saramago, espantats, dominats, sense capacitat personal i col·lectiva de resistència i de lluita.

 

Per això també fem la Festa aquest any, per sentir-nos part d’un partit, per sentir-nos part d’una lluita, per sentir-nos part d’un poble, per sentir-nos part d’una classe i dir prou

 

Però si els treballadors i treballadores no hem creat la crisi podem cridar la consigna que esta repetint el poble grec a les seves manifestacions “Per què hem de pagar nosaltres allò que ells han robat…???”

 

La crisi del capitalisme actual l’ha originat l’hegemonia del capital financer a nivell mundial, les decisions d’un grup reduit de persones que acumulen gran poder i que funcionen de forma no democràtica per sobre de governs i pobles, nosaltres els anomenem “oligarquia financera”

 

les seves decisions planificades, que cerquen a qualsevol preu el màxim benefici, son els famosos “mercats” que volen fer aparèixer com a lleis invisibles. Han volgut guanyar tant i tant rapit que els seus mètodes especulatius han fet esclatar la crisi mes greu dels darrers 80 anys.

 

Son persones com nosaltres, dirigeixen bancs, companyes asseguradores, agencies de qualificació de riscos, poden ser ministres de governs o gerents de multinacionals, son pocs però estan ben organitzats

 

Nosaltres som la majoria de la societat, no només treballadors i treballadores, també botiguers, petits i mitjans empresaris, camperols, autònoms i gent que surt a pescar

 

l’afany de lucre d’aquesta oligarquia no te límits i arrasa amb tota la gent que vol treballar i produir riquesa en aquesta societat

 

Per això els comunistes i les comunistes som tant necessaris i tenim tanta feina  Ajuntar, unir als treballadors i treballadores, recomposar la classe treballadora i fer-la conscient de que tenim interessos comuns i que hem d’organitzar-nos per defensar-los.

 

Les mides d’ajustament dels governs volen fer recaure la sortida de la crisi a les costelles dels treballadors. Retallen les polítiques socials, les pensions, els nostres sous. Preparen copagaments que son repagaments a la sanitat i volen allargar l’edat de jubilació.

 

Amb la Reforma Laboral volen acabar amb la negociació col·lectiva i facilitar l’acomiadament. Volen que les relacions entre la patronal i els treballadors facilitin l’explotació tornat a relacions laborals no ya del segle XX sinó pròpies del segle XIX

 

Per això diem si al Sindicalisme de Classe, i en especial a CCOO, al seu paper estratègic i democràtic a la societat i diem no a les mentides de la dreta i els seus mitjans de comunicació que han engegat una campanya de desprestigi i volen acabar amb un bastió clau en la recomposició de la classe treballadora.

 

Si els sindicats cauen això serà una autopista per la dreta i el capital, si els sindicats resisteixen la classe resistirà i també ho farà l’esquerra política

 

Per això diem si a la Vaga General del 29 de Setembre. Ens hi juguem molt. Treballarem colçe a colçe amb els sindicats perquè sigui un èxit, per acumular forces i aturar noves agressions a les classes populars.

 

Per això els comunistes i les comunistes som tant necessaris i tenim tanta feina

 

Perquè necessitem com el pa que ens mengem l’unitat de les esquerres, per poder lluitar amb amples aliances polítiques i socials que representin a la majoria social contra la minoria especuladora

 

La dreta i les polítiques neoliberals volen dividir l’esquerra a qualsevol preu per que no cualli la unió de la majoria social que esta afectada negativament per les polítiques de l’oligarquia financera.

 

Perquè es la pròpia democràcia i les llibertats les que estan en perill, volen aprofitar la crisi econòmica i passar factura per molts anys.

 

a Europa les institucions europees ja operen al dictat de l’oligarquia financera imposant antidemocràticament als estats polítiques de retallades. Amb els Tractats, les directives o simplement amb una trucada de telèfon.

 

Hem de reforçar la coordinació dels comunistes i de les esquerres alternatives a reu d’Europa, hem de reforçar la coordinació sindical, hem de concretar les lluites amb dimensió europea.

 

Saludem que la Vaga General del 29 de Setembre sigui una mobilització al conjunt d’Europa.

 

A Espanya el PP vol arribar al poder a qualsevol preu i està utilitzant àmpliament el seu sostrat franquista per la desestabilització

 

Crispa el debat polític per desprestigiar la política i fomentar la desafecció i abstenció.

 

Vol tapar amb vots la seva corrupció,

allà on governa el PP els cassos de corrupció es disparen ja que per ells política-negoci-corrupció són la mateixa cosa.

 

Utilitza la seva presencia al Poder Judicial, al Suprem i al Tribunal Constitucional (amb components franquistes) per intentar derrotar moral i políticament a l’esquerra

apartant a Garzón,

impedint la investigació de la seva corrupció, agredint la memòria de les víctimes del franquisme

atacant amb la sentencia de l’estatut el dret d’autogovern de Catalunya i aturant qualsevol desenvolupament de l’Estat Federal Plurinacional

 

El PCC rebutja i no accepta La sentencia no democràtica del TC.

Per la no renovació del Tribunal,

per la seva composició bipartidista que ha pactat políticament la sentencia

i per ser un Tribunal que dona l’esquena als poders regionals, nacionals i locals que formen part de l’Estat Espanyol

 

El PCC crida al poble de Catalunya a manifestar-se massivament el 10 de juliol sota el lema de “Som una Nació, Nosaltres decidim” i diem que els drets socials i nacionals són indivisibles i les retallades responen a la mateixa lògica no democràtica que s’ha de combatre amb la Manifestació l’11-Juliol i la Vaga General el 29-Setembre

 

Cal un Front Democràtic a Espanya per frenar aquestes polítiques, un front ample polític i social on sense exclusions les forces democràtiques aturin la dreta, les polítiques de dretes i el feixisme

 

Volem un Nou Model Productiu amb ocupació estable i de qualitat, un nou Model amb inversió pública en Investigació-Desenvolupament-Innovació y Formació, que cuidi el teixit productiu, sostenible, que estalvií energia, no agressiu amb el territori, de producció neta i minimitzador de residus

 

Volem un Estat Federal Plurinacional, laic i republicà.

 

Volem una Política Fiscal progressiva on pagui més qui mes té i especialment les rendes de capital, volem una banca pública i el control públic d’empreses i sectors estratègics de l’economia. Volem acabar amb les SICAV i el Frau Fiscal. Volem Salut i Ensenyament Públics i pensions dignes

I volem moltes coses més….

 

 

Saludem l’Assemblea de Refundació d’Izquierda Unida i desitgem que aquest procés engegat generi noves convergències polítiques i socials de l’esquerra transformadora al conjunt de l’Estat

 

A Catalunya cal renovar i ampliar una majoria d’esquerres

 

Perquè hem vist com la dreta catalana de CiU no es aliena a la corrupció del PP, si, comparteixen model econòmic i social i també comparteixen les clavegueres de la política

I la xenofòbia…i moltes més coses

 

Perquè el Govern d’Entesa ha comés errors, però seria un error deixar en mans del PP i CiU els interessos dels treballadors i del poble de Catalunya.

 

Per això cal reforçar EUiA, el nostre projecte estratègic, cal treballar en la mobilització social i a l’hora preparar la mobilització electoral,….. i la Vaga General del 29 de setembre ha de ser la nostra carta de presentació.

 

Enfortint la Coalició ICV-EUiA, enfortirem les esquerres,

enfortirem una opció federalista i la defensa de l’estatut,

enfortirem la mobilització social contra la crisi

i enfortirem als treballadors i treballadores.

 

Si la dreta ens guanya la partida patirem molt i les retallades es generalitzaran, si enfortim la Coalició i les esquerres, tindrem més mecanismes de resistència i acumulació de forces.

 

I el partit també

 

Ja fa sis mesos varem  realitzar el 12è Congrés del partit. Hem anat desenvolupant la política acordada mes lentament del que ens agradaria però amb fermesa

 

Hem abordat el funcionament dels òrgans amb regularitat i sobre tot la discussió política al partit, la reunió de les cèl·lules, el debat i la planificació de la feina.

 

Estem molt llunys don volem arribar, un partit més gran per poder abordar els compromisos polítics del 12è Congrés,

per això cal que la campanya d’Organització i Finances que hem anomenat “Fent Partit” funcioni,

un partit sense més quotes i sense mes afiliació es un partit escapçat, que no està a l’alçada de les circumstàncies i per això us encoratjo a afiliar i a cotitzar més

També us demano que funcionem com partit, que reunim les cèl·lules, que planifiquen la feina del partit

 

Com deia en un article a l’Avant

 

Camarades, es temps de lluita, es temps de PCC

 

A la Vaga General

Visca la Classe Treballadora

Visca el PCC

Visca Catalunya

 

 

DECLARACIÓN DE LA COMISIÓN NACIONAL DE EUiA SOBRE LA SENTENCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (29/6/2010)

 

1.- Para EUiA la sentencia del Tribunal Constitucional (TC) no es aceptable, ni asumible. El TC deslegitimado, ha pasado de incompetente a irresponsable con esta sentencia. Del veredicto notificado se declaran directamente inconstitucionales 15 artículos, se interpretan 27 y hay un trato declarativo del término Nación del preámbulo. Ésta sentencia rompe un pacto entre Catalunya i España y recorta los derechos nacionales y sociales de los catalanes y catalanas.

 

2.- EUiA pone de nuevo en valor el Estatut que votó la ciudadanía. Un Estatut valiente y coherente para contribuir a que los catalanes y catalanas puedan vivir mejor, con más derechos sociales y nacionales, y con más autogobierno en un Estado plurinacional, pluricultural y plurilingüe. 

 

3.- La sentencia pone en cuestión aspectos básicos de la columna vertebral del autogobierno y del Estado plurinacional, y busca volver al uniformismo en un Estado que es plural. La sentencia pone en cuestión la democracia y la legitimidad del pueblo de Catalunya para decidir su presente y su futuro.

 

4.- Las consecuencias contra la democracia de éste injusto veredicto del TC, son muy importantes. El Estatut, pactado, es un elemento fundamental de la calidad democrática que el TC y el PP pretenden vulnerar con la sentencia. La sentencia no es la consecuencia de un problema de las relaciones entre Catalunya y España, es una cuestión de retroceso democrático y de recorte de derechos sociales y nacionales. Con esta sentencia pierden la ciudadanía y la gente trabajadora de Catalunya y pierde la ciudadanía y la gente trabajadora de España.

 

5.- Para EUiA, Catalunya, sus instituciones y la izquierda, no pueden aceptar este recorte de la sentencia. Catalunya no debe renunciar a su autogobierno, ni a la democracia del pueblo -expresada en el referéndum-.y debe continuar exigiendo que se cumpla el pacto.

 

6.- Catalunya es una nación digan lo que digan el PP y el TC. Catalunya debe movilizarse -como en otros momentos de nuestra historia- para defender y para hacer avanzar sus derechos nacionales y sociales.

 

7.- Catalunya ha de ser lo que su gente decida democráticamente. Desde un punto de vista democrático es inaceptable la posición del PP, pues nos sitúa antes del pacto de la transición y es inaceptable que pretenda conseguir, vía el TC, lo que no le ha otorgado la ciudadanía en las urnas, ni lo que no ha conseguido en las instituciones. EUiA no acepta el Estatut que pretenden el PP y el TC, y no comparte la actitud contemplativa y condescendiente del PSOE al asumir la sentencia que da fuerza al PP.

 

8.- EUiA no reconoce éste TC. La sentencia es el resultado de la composición de un TC, pactado por el PP y el PSOE. Un pacto legal, pero no democrático, sobre la Justicia. En el estado español es necesaria una reforma judicial democrática y una reforma de la Ley Orgánica del TC. 

 

9.- EUiA se compromete a contribuir a una movilización amplia, unitaria, firme y contundente. Una movilización política, social y cívica, en defensa de lo que ha votado el pueblo de Catalunya. ICV-EUiA defendemos que, junto a la movilización, es necesaria la convocatoria de un nuevo referéndum sobre la sentencia que de, de nuevo, la voz al pueblo.

 

10.- Vivimos una crisis económica, una crisis política y, ahora, una crisis institucional, con importantes repercusiones. Son momentos de movilización: el 30 de Junio, con los sindicatos; el 10 de Julio por el Estatut y el 29 de Setiembre la huelga general. Todas las movilizaciones son parte de la misma lucha por la democracia y los derechos sociales y nacionales.

 

11.- ICV-EUiA debe contribuir a movilizar activamente la gente trabajadora y debe contribuir a una respuesta social con el protagonismo del sindicalismo. La gente trabajadora y los sectores populares son directamente afectados por el recorte del autogobierno y de sus derechos sociales y nacionales.

 

12.- La CN de EUiA hace un llamamiento a sus afiliados y afiliadas, y a las asambleas de base, a extender la movilización a favor del Estatut y los derechos nacionales y sociales. Un activismo capilar, a nivel local y sectorial, para sumar personas y organizaciones a pueblos, ciudades y centros de trabajo, para convertir la indignación y el malestar por la sentencia en unidad en la respuesta.

 

13.- La sentencia es también un importante paso atrás en el proceso autonómico, un retroceso y un bloqueo de la España plural. Pretende el uniformismo y barra el paso y aleja el federalismo. Por lo que EUiA hace un llamamiento a la solidaridad de las izquierdas y de los sectores sociales progresistas de los pueblos de España, a la vez que cree necesario conseguir nuevas complicidades sociales y políticas para el impulso del federalismo en España, con una relación libre de los pueblos y naciones. Un compromiso que quieren impulsar EUiA y IU, junto con otras fuerzas federalistas del Estado español.

 

14.- La CN de EUiA cree que es importante, en estos momentos de retrocesos democráticos y sociales, mantener próximamente una reunión de dos delegaciones de EUiA y de IU-Federal para poner en común el análisis de la situación y promover el impulso del federalismo.

———————————————————————————————-

IZQUIERDA UNIDA-EJECUTIVA FEDERAL (29-06-2010)

Ante la sentencia conocida del Tribunal Constitucional (T.C.) en relación al Estatuto de Cataluña, la Ejecutiva Federal de Izquierda Unida reunida hoy manifiesta:
 
 
·        Su rechazo del contenido de la sentencia del T.C. al considerar que la misma se enmarca más en una decisión política con un alto contenido ideológico y corporativo de carácter conservador.
 
·        Un T.C. caduco y esterilizado por el bipartidismo del PP y del PSOE, incapaces de su renovación y de cumplir sus plazos, no tiene legitimidad democrática para emitir una sentencia que golpea la soberanía popular expresada en el Congreso y el Senado, y la decisión de la ciudadanía de Cataluña expresada en referéndum. Por tanto, significa un grave retroceso de las libertades democráticas y de la soberanía popular.
 
·        La sentencia significa un giro a la derecha que coincide con el retroceso en derechos y libertades sociales puestos de manifiesto en las últimas decisiones del Gobierno y el PP. Conlleva una vuelta de tuerca hacia una nueva  LOAPA que tendrá consecuencias en los distintos Estatutos aprobados por las CC.AA. y en la legislación básica del Estado ya iniciado su desarrollo.
 
·        IU considera que el Estatuto catalán y otros desarrollos estatutarios caben en una visión federalista de la Constitución. IU propone un nuevo Pacto Federal de las fuerzas políticas y sociales democráticas.
 
·        Denunciamos el bipartidismo del PSOE y del PP, pero también el doble lenguaje de CiU, que mientras considera una ingerencia esta sentencia acepta los dictados del FMI, de la Comisión Europea y de los mercados en el ajuste y recorte de derechos y en el ataque al Estado del Bienestar en nuestro país, que también cuestiona la soberanía popular.
 
·        En el fondo y en el momento de la decisión del Tribunal Constitucional está también el intento de confundir la lucha de los trabajadore/as y la movilización social ante los ajustes y la huelga general. En lo social y en lo federal el desafío es contra las libertades democráticas.
 
·        IU Federal reforzará el trabajo conjunto con EUiA para hacer avanzar un modelo de Estado Federal y Solidario.

 

nota de prensa (Moción Burka)
 
NUET ACUSA A LA PRESIDENTA DEL PP, ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO, DE DEMAGOGIA POPULISTA ANTE EL BURKA Y LE SUGIERE QUE LIMITE EL OPUS DEI
 
CiU cambia en el último minuto de voto y facilita 131 a 129 la aprobación de una moción que prohíbe el burka y el nihab.
 
En una verdadera subasta de populismo y actitudes xenófobas el PP y CiU se han aliado en el Senado para aprobar una moción que pide al Gobierno de España la prohibición del burka y del nihab.
 
Ante la moción del PP el resto de grupos políticos había consensuado un texto que incidía en la interculturalidad, la pedagogía, los derechos de las mujeres y la ya existencia de ordenamiento suficiente para no provocar debates sesgados que alimenten posiciones sectarias, demagógicas y de exclusión social y cultural.
 
Junto a PNV, BNG, PSOE, ERC, ICV, EUiA y Grupo Mixto, también había firmado el texto alternativo CiU, pero conversaciones entre PP y CiU hasta altas horas de la noche del día anterior han hecho modificar a CiU su voto y su discurso.
 
Para el Senador Joan Josep Nuet de EUiA, adscrito al Grupo de la Entesa “el calculo electoral sobre el tema de PP y CiU ha sellado su alianza y su coincidencia ideológica ha hecho el resto”
 
En este debate la izquierda en el senado ha conseguido mantener su coherencia y se ha agrupado en torno a principios de dialogo y progresismo que deberían presidir sus posiciones en todos los foros sociales e institucionales ya que este debate según Nuet “esta sugerido y auspiciado por el PP y CiU para dividir a la izquierda y a los trabajadores, utilizando bajas pasiones y chivos expiatorios en un momento de crisis, y no obedece a un estallido social ni de convivencia que si podría producirse si las tesis de la derecha y de la extrema derecha se imponen y la izquierda se muestra dividida y duda de sus valores”
 
Nuet ha sugerido a Sanchez Camacho que se preocupe mas por limitar a sectas como el Opus Dei que segregan a niños y niñas o a Legionarios de Cristo que desde sus mas altas instancias han practicado actudes pedófilas.

11 a 14 hores – Lloc: Biblioteca Francesc Candel
1ª jornada de ciberactivisme
Trobada de debat sobre la llei de propietat intel·lectual en el marc de la
campanya “Per la Llibertat del Coneixement, la Cultura i la Informació.
La Propietat Intel·lectual és un Robatori Social”
Organitza: Secretaria de comunicació del PCC
11.00 h – Lloc: Sala Pepita Casanellas
Per un canvi de model productiu (Taula rodona)
Presenta: Miguel Pelaez. responsable de la federació de moviment obrer del PCC
Intervenen:
Bruno Estrada. Director d’estudis i de l’àrea d’economia i sistema productiu
de la Fundación Primero de Mayo.
Mercè Civit. Diputada al parlament de catalunya per la coalició ICV-EUiA
Javier Pacheco. Secretari general de la federació d’indústria de CONC
Coordina la taula: -Palmira Garcia
Organitza: Federació de Moviment obrer del PCC
12.00 h – Lloc: Escenari de la Festa
animació matinal de la festa
A càrrec del grup Méstumàcat
14.30h – Lloc: Escenari de la Festa
Dinar Fraternal de La Festa
Organitzen: Cel Ramon Casanelles i CJC
POSTRES MUSICALS
Lliurament del premi de solidaritat Àlvar Badia
Organitza: Cèl·lula Che Guevara del PCC

17:00 hores MÍTING CENTRAL DE LA FESTA

intervenen:

Jordi Miralles, Coordinador general d’EUiA

Joan Josep Nuet, Secretari general del PCC